... una birra, dues i tres al milú,
... trobar-se amb velles cares conegudes,
... un cigarro i una, dues i tres converses,
... despertar al personal a mig camí del clap,
... un cubata, un, dos, tres xupitos (?)
... tornar a una hora prou decent i sentir -bien!-
que tot està per fer.
En la realitat i en la ficció, improvisar significa ENDAVANT.
[Avui no piquen a la porta...]
2 comentaris:
Que bona ets a vegades! Autèntica!!! Com m'agrada això d'improvitzar! Sempre és bo saber que encara som capaços de trencar amb els plans preestablerts i tenir una noche de locura, juasjuas. Sempre i quan... no despertis a les teves amigues plàcidament dormides! jeje. De totes maneres t'ho perdono... :p era un mensajito bonito... Jo també estic contenta de seguir fent camí amb tu... i tot el que ens queda, bonica!!! No saps lo muy muuuucho que t'estimo!!!!
muaaaaaaaa
aiiii!!! que dolóooo!! que no és "improvitzar" sinó "improvisar", sempre he tingut un problema amb aquest verb... per què serà? :p
Publica un comentari a l'entrada