Mis dedos se han aligerado últimamente, corren con avidez por las teclas de este -mi- ordenador, me piden ejercicio, me reclaman concentración, pero sin embargo, se abre un abismo entre mi mente y mi cuerpo, quizás sea mi sentir, a voltes tan disfressat i camuflat, tan indulgent amb la resta i tan reprenent amb mi mateixa. Impostura, silenci mitigat a crits, exili i lluita clandestina.
He de tornar a començar i sense voler-ho, sense preveure-ho, ho faig impulsada per l'aire maternal d'aquestes paraules: escriure és la mesura de totes les coses, del que sóc i del que emmascaro, del meu jo comunitari i del meu cos indivisible, del que acumulo amagat i del que emergeix a la llum. Agost sense una destinació marcada, agost exhaust de noves idees, però, de totes maneres, n'estic convençuda: aquest serà un agost viatger.Obro la maleta de textos i emprenc un trajecte de temps invers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada