CUANDO LE FALTA LA CUMBIA A MI DESESPERACIÓN

[Homenatge al passeig vora al Vístula i a La Playa, indret alternatiu banyat de cervesa i ball.]

Fins ara hem conegut tres Varsóvies, la Varsóvia comercial, la Varsóvia històrica i la Varsóvia inclassificable. Aquesta última l'hem recorregut tot passejant pel Bazar i el Mercat Rus, una experiència truncada per una tempesta fulminant. 

El barri de Praga té poques semblances amb Nowe Miasto, l'estructura dels carrers, però, continua sent la mateixa: grans avingudes que organitzen l'espai que queda entre grans edificis grisos d'aire decadent. Aquesta primera impressió s'ha intensificat quan hem entrat al Bazar, un solar atapeït de barraques distribuïdes en corredors temàtics -tots ells relacionats amb bodas, bautizos y comuniones. 

La gran decepció del dia ha estat, potser, el Mercat rus, la meva imaginació havia forjat la imatge d'un mercat negre en volant, ple de ferralla i zarrios, d'objectes d'altres temps fora d'ús, un mercat a l'estil del de Saint Sernin... Ara bé, la realitat ha supertat en escreix la ficció: la globalitació ha estampat la sorpresa i la incredulitat a les nostres cares: davant nostre es desplegava un inabastable mercat asiàtic: China Town a Varsóvia.