ZALEW ZAKRZÓWEK
Som turistes, això és evident, però a Cracovia ens molesta l'amalgama de nacionalitats que es desplaça en eixams d'aquí cap allà per l'Stare Miasto; el bullici exterior sembla que impadeix trobar moments per a escriure.
Entre nosaltres les estones de silenci s'allarguen per obrir pas a interessants reflexions que condueixen de nou a d'altres estones de silenci durant les quals, de ben segur, les tres interroguem un cop més i amb l'afegit dels comentaris compartits les perspectives vitals i emocionals del camí que hem anat traçant i traçarem aquests darrers i propers mesos.
A la ciutat de Joan Pau II, no cal convocar cap concili per a decidir-nos a llogar tres bicis. Necessitem allunyar-nos de la ciutat per, a cop de pedal, enfilar el camí cap el paradís terrenal: Zalew Zakrzówek. Abans, però, passem per un petit purgatori, la baixada quasi en rappel fins a tocar les aigües tranquil·les del primer bany.
Tot oblidant-nos del rellotge, fruïm del paisatge i del silenci que ens rodeja, acaronem amb els cincs sentits una estona irrepetible i indescriptible. El sol dora els nostres reflexes a l'aigua i una brisa suau cobreix amb polsim de terra l'excepcionalitat del passeig en vélo que ens ha dut fins aquí.
[Trip to heaven]
3 comentaris:
uoooo!!!!!!!! el paradís!!!!!!!! quin moment més increhible!!! tanco els ulls i hi sóc, tota espatxurrada... disfrutant del moment que ens regalava el camí!
un petunituuu
vull més viatge, més textos... tu pots, com diu la Sílvia, només has de prendre't una mica menys en serio.
Molts petonets! muaaa
(lo de prendre't menys en serio no ho deia pels textos d'aquest bloc, suposo que ja ho has pillat). espero que ja t'hagis desbloquejat i hagis aconseguit (recuperar) la inspiració.
t'estimo flor!! muaaa
Publica un comentari a l'entrada