Artifici narratiu

Vaig necessitar construir-me, formular-me novament i l'escriptura va ser el punt clau per a fer-ho. Al principi vaig rastrejar-me en versos breus i solitaris, retrats en negatiu de l'angoixa d'aquella temporada. A poc a poc,els versos s'allargaven, les paraules topaven amb el seu significat. D'aquests xocs, de vegades vertaderes col·lisions, en sorgien estrofes, que, només de tan en tan, mutaven i es convertien en relats estranys. Vaig descobrir progressivament la meva imaginació, i amb ella la necessitat d'escriure nous principis i finals. La lectura de l'obra de Gioconda Belli no va acabar amb La Mujer habitada,poc temps després vaig llegir Sofía de los presagios, la novel·la més fluixa de les tres que he llegit. La protagonista és, una vegada més, una dona jove, Sofía. En ella, també hi ha una lluita identitària, però en aquest cas, la lluita no té un caràcter polític. Sofía de los presagios continua la saga de protagonistes femenines que s'enfronten a les circumstàncies per dur a terme una alliberació personal. En les dues primeres obres, aquesta alliberació personal implica la defensa activa de l'alliberació política, però en el cas de Sofía de los presagios, l'alliberació personal s'allibera, malgrat la redundància, del correlatiu polític; es tracta, d'una alliberació que implica l'activisme d'una feminitat extrema, arrelada en un territori ancestral i màgic. 

La feminitat extrema que s'explora a Sofía de los presagios es troba, també, expressada al llarg de l'obra poètica de Gioconda Belli. Els poemaris Sobre la grama o Línea de fuego són una bona mostra de la sensualitat i la sexualitat que caracteritzen la feminitat extrema amb què simpatitza l'autora. L'artifici narratiu i literari bellinià inclou, a més a més, un llibre de memòries i dos llibres infantils, així com també dues altres novel·les. El pergamino de la seducción és una novel·la que l'autora qualifica d'històrica, per la voluntat de revisitar el personatge de Joana la Boja, i d'eròtica, perquè hi explora, un cop més, la feminitat extrema; a El infnito en la palma de la mano, Belli recupera la figura mitològica d'Eva per a fer una lectura diferent del pecat original o potser, com matisa l'autora, s'hauria d'anomenar decisió original.