06 de febrer 2009

Només recerca

Sé que busques alguna cosa. Als fogons, el plat que hi prepares exigeix un últim condiment sense nom. No es tracta d'un saquet d'espècies que puguis anar a comprar a qualsevol herbolistaria, es tracta d'un gust intens i indeterminat que impregna el teu paladar i desperta les teves papil·les gustatives.
Sé que busques alguna cosa. Emprens un viatge sense brúixola, el nord el marca el gust imaginat i el camí el fas pas a pas sense deixar-te mirar enrrera, no sigui que de sobte et converteixis en estàtua de sal. Coneixes l'abstracte del que busques, l'essència en potència, però et falta el concret, la seva representació en acte. 
Sé que busques alguna cosa. Obres alguns cofres, d'altres resisteixen; d'alguns d'ells en surten centurions d'ulls voladors, d'altres emanen missatges secrets de lectura emocional concreta, però d'expressió parlada difusa. Res del que descobreixes durant el viatge esdevindrà souvenir tangible. 
Sé que busques alguna cosa i sé que el trajecte n'és l'excusa, no hi ha recorregut en quilòmetres, no hi ha un mapa on senyalar les parades amb banderetes, no hi ha fogons ni condiment màgic, no hi ha res en acte ni en potència. El final i el principi es confonen en la línia estelar del cercle cerebral. 
No hi ha camí ni camins, només recerca. 
Sé que busques alguna cosa.

2 comentaris:

Isabel ha dit...

m'agrada, m'agrada molt, com tot el que escrius, ho saps ;) Hi percebo la cuina de les bruixes (em recorda a la Sofía de la Belli), hi veig Ulisses i el seu viatge a Ítaca, i t'hi veig a tu... m'agrada. Segueix buscant, no deixis de fer-ho.


muaaaa

Miquel ha dit...

Oju, no et mossegui!!! Que ho tens aproooooop!!!
Salut!!!