Aeternam dona eis, Domine

Vaig pressentir aquell dolor en l'últim viatge plegats. El vaig veure i me'l vaig beure quan es va presentar, el vaig abraçar en la distància d'una agonia que no acabava d'acabar-se mai. Després va arribar el silenci i el mateix dolor del cos inmóbil en el rostre dels altres.

De les rialles al silenci, del silenci a les converses a mitja veu que van permetre'ns construir del dolor, el record i del record, nous dies i nous viatges, noves rutes:

avui,

-tres anys més tard-.