skip to main |
skip to sidebar
Aeternam dona eis, Domine
Vaig pressentir aquell dolor en l'últim viatge plegats. El vaig veure i me'l vaig beure quan es va presentar, el vaig abraçar en la distància d'una agonia que no acabava d'acabar-se mai. Després va arribar el silenci i el mateix dolor del cos inmóbil en el rostre dels altres.
De les rialles al silenci, del silenci a les converses a mitja veu que van permetre'ns construir del dolor, el record i del record, nous dies i nous viatges, noves rutes:
avui,
-tres anys més tard-.
5 comentaris:
Me encanta!
Un beso.
Estic d'acord amb la Núria. Això sí... n'haurem de parlar.
muaaa
no me n'havia adonat fins ara (que em rellegeixo el text):
- "del cos inmóbil"--- immòbil
mua
has eliminat un missatge? era meu? si és així, què et deia? (m'ho dius per mail, clar)
Publica un comentari a l'entrada