WARSAWA
Arribem a Varsóvia sobre les 18.00 i després d'unes quantes preguntes a l'oficina de turisme (la Lara sempre té alguna pregunta més) comença el periple per a trobar alberg per les dues pròximes nits. Tenim sort: un parell de trucades i tenim l'allotjament reservat i localitzat. Sortim de l'estació i comencem a caminar: segons el que ens han dit no estem massa lluny de l'alberg, tot i que de seguida ens adonem que ens queda una bona caminada.
Com si es tractés d'un vigía, el Palau de la Cultura, regal d'Stalin al poble polac, segueix el nostre recorregut que continua enllà per les grans avingudes que surten al nostre pas i que hem de creuar per uns subterranis que ens descobreixen la vitalitat comercial del subsól de Varsóvia. El Palau de cultura no és la única mostra de l'herència comunista de la ciutat, poc abans d'arribar a l'alberg topem amb un mosaic que exalta la lluita del proletariat.
Insatal·lades ja a l'habitació, dutxa ràpida i de nou cap al carrer: necessitem canviar moneda, però l'horari que marca el nostre cos no coincideix amb l'horari polac. Practiquem l'esport preferit de qualsevol viatge: callajear i després de vàries voltes, decidim aturar el ritme trepidant del primer dia de ruta. Plou, masses dies sense pluja. Del cel de Warsawa cau pluja mentre una cambrera amable pren nota de les tres primeres birres polaques. Xefardegem amb els ulls el nostre voltant: la presència d'uns hindus al nostre costat, l'absència d'àrabs al país.
La pluja ha precipitat la retirada d'uns quants clients de la terrassa, alhora que ha propociat la rapidesa amb la que ens serveixen el sopar -almenys tenint en compte el temps d'espera que ens havia anunciat la cambrera amable. Glop darrera glop de cervesa, entre una aminada orgàsmica i dos plats de pasta, dissenyem el dia de demà: tornada a l'estació per a reservar els bitllets cap a Cracóvia i passeig per Nowe Miasto.
1 comentari:
muchachita!!!!!
la gran triunfadora de la nit!!!
Recordar tmb els carrerons a l'estil parisenc, que el primer cop estaven plens de gent, i quan hi vam tornar, estaven deshabitats...
un petunituuuu
Publica un comentari a l'entrada