TIRADES A UNA PLAÇA

La Lara i l'Helena(1) dormen estirades a un banc, jo faig guàrdia i per no adormir-me escric. Han passat cinc dies des de l'inici del viatge però realment no m'he sentit viatgera fins fa una estona, quan baixavem del segon tren nocturn, després d'algunes peripècies i d'alguns ensurts. 

He començat el dia quan la ciutat tot just comença a despertar-se, a mi però se'm tanquen els ulls i projecto el dia d'avui des del cansament futur que ja començo a notar ara: suposo que d'això se'n diu interrail, suposo que començo a notar l'essència de qualsevol viatge.

No sé el nom de la plaça on estem, suposo que ara mateix és secundari. Brilla el sol que empapa aquestes paraules, els tramvies passen un darrere l'altre mentre comença a veure's més gent. La son m'empresona, fa fred i tinc fred.

I malgrat el fred o potser precisament pel fred, per primera vegada en tot el viatge sento que estic connectada, que ja s'ha produït aquella guspira d'energia que enllaça, tot sacsejant el meu cos, el meu cap, a voltes tant dispers, amb la meva ànima sensible. Feia temps que no em sentia connectada, feia temps que fugia d'una decisió que avui, que ara mateix veig clara. 

Decideixo apartar-me de l'objectivisme descriptiu d'aquest quadern de viatge i submergir-me en un llenguatge potser una mica més críptic i sil·logístic, perquè al capdavall continua colpejant-me la desagradable sensació de desgrat cap allò que escric i descric en aquest quadern. Reflexionant sobre el dia d'ahir i la mala impressió que m'habitava arribo a algún indret de nom indeterminat, un indret que, de tant en tant i sense remei, visito:

"Esta es la historia sin historia, la historia de un no-lugar ni tan siquiera imaginado: no lugar, no historia, no tiempo. Esta es la historia de no, la negación como principio de vida".

"Al timpo llegué a mi norte, con una canción y una cruz, 

con la estela de un cometa, con tu mentira y tu luz.

En Madrid seguía lloviendo, tal y como lo dejé, 

y en Santiago tantas cosas, hoy me muero por volver."

                                           

                                                                          Ismael Serrano

[Cançó que m'acompanya i en la que, per atac nostàlgic, els noms dels llocs serien modificats per Vilassar i Tolosa]