La voluntat en acció

La lectura de Waslala, memorial del futuro no em va deixar indiferent. Vaig buscar algunes respostes per acabar d'entendre l'obra en la seva totalitat, necessitava esprémer molt més el llibre. Així que vaig començar a informar-me, a aprendre pel meu compte i em sembla que aquesta és la primera vegada que vaig fer-ho conscientment, conscient de la meva llibertat i autonomia. Gràcies a l'Encarta vaig ser testimoni de les múltiples relacions entre la ficció de Waslala i la realitat històrica, política i social de Nicaragua, també la de la pròpia autora. De fet, quan Belli escriu Waslala, ho fa des de l'exili i la pèrdua de l'imaginari sandinista, i l'empeny una voluntat testimonial: reconstruir el passat revolucionari de Nicaragua per a què esdevingui un “memorial del futur”. Waslala és un exercici de reconsideració del passat i una proposta pel futur, vol immortalitzar allò essencial de la revolució: la voluntat com a motor de canvi. 

Durant un temps vaig estar exiliada de mi mateixa, amagatall dins d'amagatall, les paraules no coincidien amb la meva percepció de la realitat. Belli i Waslala, memorial del futuro no només van distreure alguns d'aquells dies, tot descobrint el plaer de rastrejar informació, sinó que també van mostrar-me un ús poètic de la paraula prosaica. A Waslala, l'autora traça un camí polític per mitjà d'un via moral, Belli també hi esbossa la seva militància poètica i ho fa mitjançant dos procediments. Per una banda, a les notes introductòries de l'obra i en la figura de Don José, l'avi de Melisandra, Belli s'afilia a José Coronel Urtecho, «uno de los grandes poetas que ha producido Nicaragua, [...] un mago de la palabra; [...] un maestro de generaciones de escritores nicaragüenses, quiénes tenemos con él una deuda impagable», es pot llegir en el prefaci de l'obra. I per l'altra, aquesta voluntat d'homenatjar-lo es fa palesa en l'ús poètic del llenguatge prosaic, una de les marques indiscutibles de l'obra novel·lística de Gioconda Belli.