Simbiosi de realitat i imaginació

Sé que en algun moment o altre em vaig perdre i sé, també, que mentre llegia Waslala, memorial de futuro es va manifestar la sensació d'abisme que m'envaïa; havia traspassat els límits de la insatisfacció fins a paralitzar-me. Per una banda, hi havia una acumulació de coneixements que jutjava insuficients, i, per l'altra, la incapacitat d'aplicar-los i materialitzar-los i, per tant, descobrir-los i explorar-los. La paràlisi em va plantar al davant i de males maneres una elecció: res o jo. I, aleshores, vaig necessitar desitjar i, això, ho vaig descobrir en una lectura “existencialista” de Waslala, memorial del futuro. 

Waslala em va oferir un refugi i una nova via, em va ensenyar a reaccionar i a fer-ho activament, va propiciar una coexistència entre la meva realitat i la meva imaginació. L'obra es planteja a través del viatge que Melisandra, la protagonista, emprèn per tal de trobar Waslala. Waslala és la utopia, aquell lloc no lloc on van perdre's els seus pares, el mateix lloc no lloc que alimenta les aspiracions de canvi del país, sotmès a la tirania de Los Espada. Al llarg del viatge, Melisandra coneix la realitat de Faguas, el seu país, i s'hi implica, però sense perdre de vista l'objectiu primordial: trobar Waslala i els seus pares. Aquesta recerca, Belli la basteix moralment a través del desig. L'obra planteja políticament la utopia prenent com a base fonamental per a la seva realització el desig, la naturalesa del qual rau en la imaginació. Melisandra troba Waslala i durant uns dies hi conviu amb la seva mare. És la mare qui revela l'essència de Waslala: cal una projecció imaginativa per a formular el desig i aquest cal manipular-lo per a què esdevingui real: cal imaginar la utopia per desitjar-la i construir-la; cal transformar el desig en voluntat i la voluntat en acció.